Des d’Antropologia de la Vida Animal. Grup d’estudis d’etnozoologia hem desenvolupat una anàlisi del text: Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de caça (aprovada el 4.7.2017), de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Després d’analitzar l’esmentada Memòria observem que presenta una sèrie de qüestions molt clares, en cap cas adreçades a considerar als altres animals més enllà de mers objectes d’actuació utilitarista i explotadora. L’objectiu de l’anàlisi realitzada es desvetllar una sèrie de qüestions que queden invisibilitzades en el text així com posar de manifest altres temes que no es contemplen i que són especialment rellevants.
Aclariment: El llenguatge emprat en aquest text es una barreja entre la nostra forma d’expressió i la de la Conselleria, per tal de no modificar determinats aspectes clau del text.
De l’anàlisi desenvolupat destaquem els següents punts:
Des de la Conselleria, es decanten per una opció normativa reguladora (llei) que estableixi uns paràmetres concrets per el territori de Catalunya per tal de:
– Orientar la caça com a instrument per a mantenir un equilibri i la conservació del medi natural
– Per mantenir un equilibri: matar és la millor manera de fer-ho? L’equilibri es pot aconseguir amb mètodes que redueixin el creixement i no permetent les repoblacions amb individus de les espècies catalogades com a cinegètiques.
– La conservació del medi natural: quin és aquest? No existeix, és un medi naturalitzat o culturalitzat per l’acció humana. Naturalitzar significa, entre d’altres, que s’adequa per servir als interessos humans i, precisament per haver estat naturalitzat o culturitzat, ningú no es qüestiona sobre el mateix.
– Establir una sèrie de requisits per caçar (mètodes, espècies susceptibles, classificació dels terrenys, etc.).
– Requisits per caçar: això és, novament, naturalitzar un espai, unes formes i unes eines, a partir d’aquí es pot fer tot allò que interessi als humans.
Senglars assassinats en una batuda. (Imatge: agroinformación)
– Plegat amb tot això està el desig d’ordenar, gestionar, posar límits i prohibicions que serviran per millor aconseguir els seus objectius que, al nostre entendre són:
– Crear un nou mercat que expressen com: previsions concretes per al transport d’espècies, per a establir les explotacions cinegètiques i la promoció del consum i la comercialització de la carn de caça.
– Crear un nou negoci: crear la figura del caçador habilitat de l’àrea de caça; la del controlador professional de danys; la d’empreses per al control d’espècies; crear actuacions mixtes de prevenció; crear, si s’escau, la figura de les associacions de defensa de les espècies cinegètiques.
– Crear, si s’escau, la figura de les associacions de defensa de les espècies cinegètiques: dóna la impressió de ser una burla, donat que les esmentades associacions és evident que existeixen, que actuen i que no poden acceptar mai la pràctica de la caça.
Entre els aspectes referits a la incidència de la norma reguladora, destaquen els tres punts següents:
– Econòmics: disminuir danys a l’agricultura i risc a la xarxa viària. Posada en valor de l’activitat tradicional (la caça) que ajudarà a la dinamització econòmica i social dels municipis rurals.
– Disminuir danys a l’agricultura i risc a la xarxa viària: no es basa en matar, existeixen altres alternatives com fer tancats, control de la població, etc.
Cabirol assassinat. (Imatge: Tarrés al dia)
– Valorar la pràctica de la caça: la desvalorització de la caça és el resultat lògic de l’avanç moral de les persones que incorporen, als valors compartits, els principis de la cultura de la pau i la no violència com la resolució dels conflictes mitjançant accions no violentes, desterrant les agressions envers els altres i cercant solucions amb mesures que no perjudiquin als altres implicats, en aquest cas als altres animals.
– La caça ha deixat de ser tradicional: perquè la societat demana un altre tipus d’activitat que no sigui matar als altres animals per lleure, esport, per acabar amb escreix d’animals, etc. Les tradicions es renoven amb cada nova generació sinó només serien repetició.
– Socials: eina de control de la sobrepoblació d’espècies cinegètiques; pot contribuir al reconeixement social de la caça i l’aparició de noves empreses i serveis vinculats amb el sector. També, es dotarà de seguretat jurídica la comercialització de la carn i dinamitzarà l’economia rural i la restauració.
– Es torna a insistir en matar com a mitjà de control però també com a activitat per obtenir beneficis econòmics d’ampli espectre i legitimar totes les actuacions.
– Ambientals: disminució de la pressió d’espècies cinegètiques sobre la biodiversitat autòctona.
– Això és racisme/especisme envers els altres animals i conservadorisme que, ens atrevim a expressar com ‘per fer país’.
El per què fan una consulta pública:
– Per l’abast de la norma que inclou aspectes relacionats amb la biodiversitat, ramaderia, salut pública, caça com a lleure, etc. Fan un recorregut per diferents associacions caçadores, ramaderes, de trofeus, etc. Només al final contemplem el “Consell de Protecció de la Natura” a on no hi ha cap entitat animalista, ni cap dona.
Què és el que no es contempla en aquesta Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de caça (aprovada el 4.7.2017), de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació:
– Als animals humans com a espècie també afectada directament, per exemple, assassinats amb armes de caça que inclouen altres fets absolutament vinculats com la violència masclista, la mort, ferides i/o perill per a excursionistes, esportistes (corredores, ciclistes, etc.), naturalistes, boletaires, gent que viu en el camp, turisme rural, etc.
– Als altres animals que intervenen directament i són explotats en la caça: els gossos; les fures (que encara sembla que es caça amb elles); els ocells i d’altres animals que fan servir com a ‘reclam’.
Gossa rescatada d’un caçador que l’explotada per a la cria de cadells. (Arxiu Antropologia de la Vida Animal)
Finalment exposem:
El que hem intentat fer és descobrir el que hi ha al darrere de l’esmentada Memòria, a través d’explicar els temes que hem anat exposant resseguint el document oficial. Hem volgut posar de manifest que elaborar una nova llei no millorarà en cap cas la situació dels altres animals sinó, ans ben al contrari, l’empitjorarà perquè, ja en l’avantprojecte (Memòria) es posa l’èmfasi en fomentar la caça, rehabilitar la figura del caçador, fomentar el comerç de la carn i les seves bonances envers el creixement del negoci i la dinamització dels territoris rurals i evitar que els altres animals (que tracten com ‘plagues’ encara que no ho manifestin així sinó com a risc, desequilibri, etc.) puguin perjudicar als animals humans.
– Ens cal una llei de caça? No. Demanem la derogació de la llei estatal 1/1970 existent i l’elaboració d’una llei que sigui de protecció de la natura i no de defensa de la caça com és la proposta de la Memòria. Perquè no hem d’oblidar que, a més de totes les acotacions anteriors, també es contamina, s’enverina el camp, amb els components de la munició disparada. Toxicitat per a la terra que, si s’ha d’acabar, no serà abans del pas de cents d’anys.