Mara Martínez Morant, coordinadora d’Antropologia de la Vida Animal. Grup d’estudis d’etnozoologia, va presentar la comunicació “Posthumanisme: el nostre parentiu amb no humans” en el marc del primer Congrés Català d’Antropologia (COCA 2020) celebrat en la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), del 30 de gener a l’1 de febrer 2020
El posthumanisme al·ludeix al fet de descentrar l’ésser o animal humà del seu històric posicionament com a centre de l’univers, l’anomenat antropocentrisme, tot criticant a aquest animal humà per la seva supèrbia autosuficient que no contempla la perspectiva dels altres animals. A partir dels plantejaments posthumanistes comença a emergir un perfil nou, que dibuixa que l’animal humà ha arribat a la fi de la seva excepcionalitat i privilegi en la naturalesa, per esdevenir una espècie més entre totes les que configuren la cartografia dels essers vius del planeta. En aquest context és on apareixen noves vinculacions que provoquen l’aparició del parentiu amb no humans. Perquè un concepte que concerneix a la interrelació entre animals humans y no humans, que suscita reaccions somàtiques, és el parentiu, un fer-amb-convertir-nos-en on parent significa quelcom més, quelcom diferent a entitats connectades per genealogia o ancestres. Perquè el parentiu es fa també per afinitat, establint una aliança que es trasllada als altres animals convertint-los en parents. Aquest tipus de parentiu, que en sí mateix implica un assemblatge, és avui present en les societats occidentals creant interrelacions fortes i duradores entre animals humans i no humans, provocant l’aparició de terminologia específica per anomenar a l’altre animal com refugiat, animal convivent o animal de família entre d’altres fórmules. Nomenclatura que també és generadora d’expressió somàtica perquè ordena els comportaments a través de les relacions, de caràcter tant inter com intra, que es visibilitzen entre animals humans i els altres animals. El treball etnogràfic que guia aquesta investigació es troba en l’àmbit dels animal studies i dels estudis crítics animals, i remet a teories posthumanistes que consideren la perspectiva dels altres animals com éssers que tenen valor per sí mateixos, convertits en adlàters de l’animal humà que comença a abandonar el seu posicionament especista i antropocèntric.